Cada dia ens trobem a l'escala de pujada a les classes, el vers d'un poema, que dia a dia es va confegint en un poema sencer. Ens anem estudiant cada dia el vers que apareix de nou i així al final, ja ens hem après el poema sense gairebé adonar-nos!!! Un cop acabat, a classe, el copiem i l'il·lustrem.
El curs passat, vam aprendre:
- Cançó a Mahalta, de Màrius Torres.
- Només, de Joana Raspall.
- Com el plomissol, també de Joana Raspall.
CANÇÓ A MAHALTA (1937)
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar –la nostra pàtria antiga-.
Màrius Torres
NOMÉS
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.
Joana Raspall
COM EL PLOMISSOL
"...No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia."
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món
amb ulls plens de fantasia."
Joana Raspall
I el primer trimestre d'aquest curs:
- Otoño, de Ana Mª Romero Yebra.
- Sol, solet, de Joan Maragall.
- Desembre, de Miquel Martí i Pol.Otoño
Las hojas de los chopos se murmuran
secretos al oído
y el tronco les advierte cada tarde
que va a llegar el frío.
Las hojas de los chopos se columpian
cuando las mueve el viento
y las noches de otoño van pintando
de amarillo su cuerpo.
Las hojas de los chopos se desprenden
del calor de la rama
y ponen en el verde de la hierba
una alfombra dorada.
Ana Mª Romero Yebra
Sol, Solet
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre:
el mur hi era humit,
però el sol hi era alegre.
Per allà Sant Josep
el bon sol solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
Desembre
Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l’estrella, l’Àngel,
el Nen, la Mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada