EL PETIT AVET

Per l’última sessió de contacontes del primer trimestre, el Colorins va escollir pels nens i nenes de primer el popular conte nadalenc d’Andersen: El petit Avet de l’editorial La Galera.

Aquest conte ens explica la bonica història d’un avet que està molt trist ja que no li agraden les seves petites i punxegudes fulles i desitja que siguin diferents. Els seus desitjos es fan realitat, però el petit avet segueix sense estar content, ja que comprova que les altres fulles no estan fetes per ell i li porten molts i molts problemes...

Finalment el petit avet desitja tornar a tenir les seves fulles: fortes, petites i punxegudes. El seu desig es torna a fer realitat i podem veure com el petit avet se sent feliç i orgullós tal i com és. Als nens i nenes de primer els hi va agradar molt el conte i a classe cadascú d’ells va crear el seu propi petit avet.

A continuació, trobareu un enllaç per accedir a una versió  diferent del conte del programa Una mà de contes: http://www.super3.cat/unamadecontes/conte/El-petit-avet/catala/260

RECOMANACIONS NADAL

No us perdeu les recomanacions per aquest Nadal en l'apartat RECOMANACIONS d'aquest mateix blog. Hi trobareu una selecció dels millors llibres editats aquest any 2017. Una selecció feta per la Sílvia de la llibreria Saltamartí de Badalona i una altra per la biblioteca Rosa Sensat i el Seminari de bibliografia infantil i juvenil. Segur que entre tots aquests llibres tan magnífics hi trobareu algun que podeu demanar al tió, Pare Noel, Reis o amic invisible. Que passeu molt bones festes i trobeu alguna estoneta de lectura!

L'ÓS QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES

En la darrera sessió del primer trimestre el Colorins va escollir pel contecontes de 2n un conte molt i molt especial que es titula: L’ós que estimava els llibres, de Dennis Haseley i Jim LaMarche i de l’editorial Joventut. Aquest conte ens explica la preciosa història d’un ós molt i molt curiós, que un dia, seguint una deliciosa olor, va arribar fins a una allunyada cabana. Allà va descobrir una cosa que no havia vist mai a la seva vida. Asseguda en una còmoda cadira hi havia una noia. La noia estava sola, però l’ós va quedar meravellat quan va comprovar que reia sola. Amb les mans subjectava un curiós objecte rectangular... era allò el que li feia tanta gràcia? Fascinat, un dia rere l’altre, l’ós es va acostar fins a aquella allunyada cabana, fins que un dia la noia va descobrir que l’ós l’observava i el convidar a escoltar les històries que s’amagaven dins dels LLIBRES. L’ós no entenia res del que la noia deia, però li encantava escoltar la seva veu i sobretot veure com les seves emocions anaven canviant a mesura que avançava en la lectura. A vegades la noia semblava que tingués molta molta por, d’altres semblava que la tristesa l’envaïa.... Als nens i nenes els hi va encantar la història de l’ós i van afirmar que volien aprendre a llegir molt i molt bé com la noia del conte, per a convertir-se en uns grans contacontes!