El dimarts 6 de maig l’autora del llibre “Un secret a les butxaques” ens va visitar de la mà de l'editorial Animallibres. Va venir, acompanyada de la seva editora, a veure els nens i nenes de cinquè perquè ens havíem llegit el seu llibre.
Li vam fer moltes preguntes sobre com es va inspirar per escriure’l i també com es va inventar els personatges.La història parla d’uns éssers petits que es diuen minairons, néixen de les falgueres i són semblants als follets. Aquests viuen a Ribera de Cardós. Aquí viu l’àvia dels dos germans protagonistes que s’emporten alguns minairons a l’Escala. Allà passen aventures.
La Tessa ens va explicar que els va descobrir quan un dia va anar d’excursió a Ribera de Cardós i va veure que hi havia una escola que es deia Els Minairons. Va preguntar què eren i li van explicar que era una llegenda del Pirineu.
Ens va dir que va trigar un any i mig a escriure el llibre. Ho va fer en tres llocs diferents: Terrassa, Ribera de Cardós i l’Escala. Vam saber també com va escollir la il·lustradora. Tenia una amiga que dibuixava molt bé i la va proposar a l’editorial i li van dir que sí.
Finalment, va treure un vaixell petit on portava minairons i vam parlar amb ells.
Quan va acabar la xerrada ens va firmar els llibres.
Ha estat una experiència que ha valgut la pena. Ens ha agradat molt conèixer-la!
Li vam fer moltes preguntes sobre com es va inspirar per escriure’l i també com es va inventar els personatges.La història parla d’uns éssers petits que es diuen minairons, néixen de les falgueres i són semblants als follets. Aquests viuen a Ribera de Cardós. Aquí viu l’àvia dels dos germans protagonistes que s’emporten alguns minairons a l’Escala. Allà passen aventures.
La Tessa ens va explicar que els va descobrir quan un dia va anar d’excursió a Ribera de Cardós i va veure que hi havia una escola que es deia Els Minairons. Va preguntar què eren i li van explicar que era una llegenda del Pirineu.
Ens va dir que va trigar un any i mig a escriure el llibre. Ho va fer en tres llocs diferents: Terrassa, Ribera de Cardós i l’Escala. Vam saber també com va escollir la il·lustradora. Tenia una amiga que dibuixava molt bé i la va proposar a l’editorial i li van dir que sí.
Finalment, va treure un vaixell petit on portava minairons i vam parlar amb ells.
Quan va acabar la xerrada ens va firmar els llibres.
Ha estat una experiència que ha valgut la pena. Ens ha agradat molt conèixer-la!
Aquí us deixem unes fotos de record d'aquesta estona compartida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada